imatge logo Delicies Catalanes
imatge les nostres tradicions, fer cagr el Tió

La Castanyada

Torrarem quatre castanyes quan regni la nit al cel, amb històries de fantasmes tremolarà de por la gent. Cada esclat del tronc que crema, cada espurna de la llar, fan del foc la llum extrema. Quan es buidin les safates i els panellets siguin record, quan de les castanyes quedin sols les clofolles i l’olor, només llavors, esperarem que passi el temps ràpidament perque arribi una altra festa a calendari.

 “Quan ve temps de collir castanyes, la castanyera, la castanyera, ven castanyes de la muntanya a la plaça de la ciutat, la camisa li va petita, la faldilla li fa campana, les sabates li fan cloc-cloc, i en ballar sempre gira així”  Cançó Tradicional Catalana.

PRODUCTES RELACIONATS

Que millor que celebrar la castanyada amb la familia o els amics, tot sopant la nit del 31 d’octubre. Podem fer un bon sopar amb embotits de la terra (fuets, xoriço, pernil...), i fer unes llesques de pa, del de pagès amb tomàquet, tot ben amanit amb un bon rajolí d’oli verge.

De postres no poden faltar a la nostra taula, uns panellets, uns moniatos i unes castanyes amb un bon vi dolç.

Nadal

“Quan ve Nadal fem el Pessebre, amb rius, muntanyes de colors, el caganer, l’estrella, l’àngel, el Nen, la mare i els pastors.

Cantem cançons i mengem neules, també torrons i altres llàmines. I per arrodonir les festes que omplen de joia grans i nins, ens aboquem a les finestres, a esperar els Reis que van venint”

Martí i Pol.

PRODUCTES RELACIONATS

El Nadal aviat arriba. Un dels plats tradicionals que s’acostuma a preparar per aquest dia tan assenyalat, és una bona Escudella amb galets i Carn d’olla. Després si encara tenim gana, un bon Capó amb prunes i pinyons. I pels mes golàfres no pot faltar, per postres, torrons i neules. Tot acompanyat d’un bon vi o un bon cava català.

Pel dia de Sant Esteve, es tradició preparar uns bons canelons. Explica la tradició, que com que els catalans som molt “garrepes” i ho aprofitem tot, els farem amb el que ha sobrat de la Carn d’olla i el rostit del capó.

imatge caga tio

FER CAGAR EL TIÓ

“Hi ha una pila de llenya tallada que ha portat el camió, per fer foc a la llar. Amb el tronc mes gruixut que hem trobat, ja tenim preparat el tió. L’hem tapat amb la vella flassada, que cada any ens guarda del fred. Ben arroconadet, li hem posat un pot d’aigua, una poma vermella i uns crostons de pa sec, que li agraden amb deliri. Ben segur que demà, quan me’l miri, sols hi haurà rosegons! Ve del bosc, deu tenir sed i gana. Aquí com que està ben calentó, ben menjat i tranquil, es prepara per quan tots cridem “Caga Tió”.

PRODUCTES RELACIONATS AMB EL TIÓ

Tot seguint les tradicions catalanes, la nit de Nadal, els catalans, acostumem a sopar el mateix que sopariem un dia normal, que no fos tan assenyalat. El que es important en aquesta nit es aconseguir fer cagar el tió, que els petits gaudeixin, cantin nadales, que el tió els cagui els seus regals i es preparin per rebre el començament de les festes nadalenques. Les dues nits posteriors, amb prou feines es sopa, perque després de copiosos menjars...

Sant Jordi

La Diada de Sant Jordi és molt bonica. És una mostra de la nostra manera de fer, i la senyera ens indica allò que tots volem ser. Quan arriba la primavera, les flors comencen a viure, quan la primavera se’n va, les flors comencen a plorar. Triomfal com sempre, Sant Jordi és aquí, per rescatar la princesa, embolcallada amb llessamí. El drac ferotge, no la vol deixar anar, però la bondat és més forta, i així, combat la maldat. La rosa és el símbol de l’amor pur i honest, i el llibre es cultura, perque ens ensenya allò que no sabem.

Productes relacionats

Tot i que no hi ha un menjar específic per celebrar Sant Jordi, les pastisseries els agrada fer pastissos, i guarnir-los amb la senyera. Trobem també que a moltes, tenim la tradicional “Crema Catalana”. Com diu en Martí i Pol en la seva poesia, "Som el país de la crema catalana”. I no podem oblidar el “pa de Sant Jordi”, que trobem tant a les pastisseries com als forns, fet amb farina, formatge, sobrassada i nous.

La Sardana

La sardana és la dansa més bella de totes les dances que es fan i es desfan;
és la mòbil magnífica anella que amb pausa i amb mida va lenta oscil·lant.
Ja es decanta a l’esquerra i vacil·lava volta altra volta a la dreta dubtant, i se’n torna i retorna intranquil.la, com, mal orientada, l’agulla d’imant. Fixe’s un punt i es detura com ella. Del contrapunt arrencant-se novel·la, de nou va voltant.
La sardana és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan.

Joan Maragall

Desde ben petit la mare em va apuntar a ballar sardanes a l’escola. Ho feiem tots els dissabtes al matí al pati de la meva escola, amb alguns companys de classe. Apreniem els curts i els llargs, a pujar i a baixar braços, a saltar. Jo vaig seguir durant uns anys, els meus companys ho van anar deixant. Escoltar una sardana o ballar-la em posa la pell de gallina. Sempre la porto al meu cor.

Els castellers

Els castellers, una de les grans tradicions de la nostra terra. El lema dels castellers es FORÇA, EQUILIBRI, VALOR I SENY. Els castellers desenvolupen molts valors. Ser casteller no es fàcil.

Un castell te tres parts, la pinya, que es la base del castell (aquí s'hi posen els més forts), el tronc que es la part del mig i el pom de dalt (que són els més petits que van els darrers pisos. I el petit o la petita que puja dalt de tot, l’enxaneta.

Torre de muscles, castell de cors. Amunt els homes i el seu esforç, si cau la torre la remuntem. Visca el coratge d’un poble ferm.

A la plaça gran de la vil·la, el castell s’està formant, la plaça plena de gom a gom. L’entorn cridant s’apila, per a guaitar-lo tothom.

  • Amunt! Va, fent esqueneta cap amunt van tots. Ja tan sols falta l’enxaneta que abraça a la mare inquieta.
  • Amunt fins al cel, crida la gent de la plaça, i la mare tremolosa, l’empeny, i mirar-lo no gosa i el nen va pujant i pujant.
imatge les nostres tradicions, els castellers

UN PAÍS DE TRADICIONS ÚNIQUES

La Diada de Catalunya

L’onze de Setembre, la Diada de Catalunya, recordem la derrota de 1714 a la Guerra de Succesió, quan Barcelona va caure davant les tropes espanyoles de Felip V, després de 13 mesos de setge.

Catalunya va perdre la seva sobirania nacional, es van abolir les institucions del país, les llibertats nacionals, les lleis pròpies, l’ús del català i les manifestacions catalanes.

Per això, aquest dia celebrem la Diada de Catalunya, a molts balcons pengen senyeres i els catalans surten al carrer per celebrar la Diada.

Almenys ens han deixat l’honor de caure sols

En la desesperança acceptem la foscor.

Demà retornarem Al treball, a l’esforç

Dreçats hem de cavar Als bancals de la por.

Aprofundir rars pous Als orbs ulls de la mort

Enllà d’aigües llotoses, Terra bona, llavor

Salvador Espriu

Revetlla de Sant Joan

Per la Revetlla de Sant Joan, la nit més curta de l’any (a Catalunya també en diem la Nit del Foc o la Nit de les bruixes), petards i coets i una bona foguera a la vora del mar. Acompanyats dels amics o familiars, bebem un bon cava o els extraordinaris vins dolços (els moscatells, els rancis, les malvasies, misteles o els garnatxes). Però per poder paír tota la beguda, no podem deixar de menjar una bona coca de llardons o de fruites confitades, mentre anem encenent els petards amb la mainada.

Ara, encara que tenim prohibit fer focs als carrers on nosaltres volem, compensem aquesta tradició comprant molts petards, que anem encenent pels carrers i places per on ens trobem. Tradicions d'abans, costums ara al present.

Quan ens despertem ja es Sant Joan i només ens queda una mica de resaca. L’estiu ja desperta després d’aquesta nit màgica.

imatge revetlla de Sant Joan, Diables

revetlla de Sant Joan

Calçotades i costellades

Una calçotada o una costellada és un ritual popular i nacional de gran consideració. La calçotada és del poble!.

La calçotada es un motiu de trobada i de sentiment popular. De passar-ho bé. Aquesta ceba tendre i dolça és un dels plats típics de l’Alt Camp, encara que es molt popular a molts llocs de Catalunya. És un àpat contundent i saludable, amb salsa inclosa i tot. El calçot surt de la terra i ens fa mirar cap el cel.

La salsa es feta amb tomàquets, alls, nyores, tot ben escalivat. Tot ho podem acompanyar amb carn de xai, la botifarra a la brasa i amb un bon allioli.

És una bona ocasió per reunir-nos la familia i els amics, perquè mengem i fem sobretaula.

Calçotada